Les referències documentals del Gremi de Marejants gairebé es perden en una remuntada històrica mes enllà, evidentment, de la mateixa història del Serrallo. Molt abans que s'aixequés el nostre barri mariner i pescador, el Gremi de Marejants havia estat present dins la vida de la ciutat de Tarragona en competència amb d'altres gremis i confraries, especialment la dels pagesos. Els seus inicis, però, ens porten provablement als inicis de la Baixa Edat Mitja.
La Confraria de Sant Pere constituïda pels pescadors des de temps immemorials és l'arrel i la base de l'actual Gremi de Marejants. Però serà a partir dels voltants de 1870, quan neix el barri del Serrallo, i més concretament d'ençà 1880, amb la inauguració de l'església de Sant Pere, que podem començar a parlar del "Gremio unido de Mareantes" com una entitat, sens dubte la primera, amb més solera serrallenca, encara que amb el nom "Sociedad Marítima y Protectora" .
La "Sociedad Marítima y Protectora" complia unes funcions assistencials de diferents tipus, d'acord amb les seves possibilitats econòmiques. Els socis tenien uns drets o ajuda sanitària de metges, practicants i medicines; la "Societat" vetllava també pel treball dels socis, tractant de donar feina en les tasques de càrrega i descàrrega del moll i del peix, l'embarcament i, fins i tot oferia unes cases de lloguer. La font d'ingressos per complir amb aquestes obligacions eren les quotes dels socis, els rèdits dels llogaters, així com les taxes del pes o pòsit propietat de la Societat.
Els problemes van venir quan alguna d'aquestes fonts es va estroncar, sia per una mala administració, sia per un retardament en els pagaments, cosa que motivà que alguna de les propietats s'hagués de vendre. El pòsit va deixar de funcionar donat que es va construir un nou pòsit on les condicions eren més favorables pels pescadors. Aquest motiu va fer que anys després, concretament l'any 1970, es decidís edificar en el solar on hi havia el pòsit i es construí una casa, els baixos de la qual són l'actual seu de l'entitat.
L'evolució d'ençà aquells primers temps de l'Edat Mitja, ha portat al Gremi de Marejants a ser avui en dia una Societat, que ha deixat gairebé del tot el qualificatiu de "protectora" , que conserva el de "marítima" per la seva vinculació al barri del Serrallo, però que esdevé fonamentalment una institució cultural, palesant la seva activitat en moments assenyalats durant el decurs de l'any, essent el principal, la participació en els actes de Setmana Santa, amb els seus dos passos, les dues bandes de timbalers i la seva cohort d'armats.
Representa l'escena del darrer sopar de Jesucrist amb els seus deixebles en el just moment de la benedicció del pa i el vi. El composen la imatge de Jesús al cap d'una taula envoltada per les imatges del dotze apòstols. Participa en el Via - Crucis organitzat pel Gremi de Marejants i en la Processó del Divendres Sant. Esta portat en sopols i a l'espatlla per 26 portants i l'acompanya la banda de timbalers més joves del Gremi.
Fou en l'Assemblea General Extraordinària de l'entitat del 29 de maig de 1994, quan s'aprovà la construcció del pas projectat per l'escultor Emili Solé Carcolé, amb un cost pressupostat de 8.012.000 pessetes. El pas es muntaria sobre una peanya replica de la del Sant Enterrament que fou cremada durant la guerra civil, que seria realitzada per Josep Maria Vidal, Josep Mª Guinovart, Joan Seritjol, Josep Anton Gual i Jaume Balas. Els vestits i les faldilles del pas serien confeccionades pel grup de cosidores del Serrallo.
En el projecte l'escultor va decidir agafar com a model per les diferents figures que havien de conformar el Sant Sopar, a personatges serrallencs vinculats amb l'entitat. Així doncs totes les imatges menys les de Jesús i sant Jaume el menor, de inspiració personal de l'escultor, corresponen a diferents socis i col·laboradors de l'entitat. La realització del pas es va dur des de maig de 1994 fins a març de 1995.
L'aura que envolta el cap de Jesús és una aportació de la Joieria Aleu. Del pas del Sant Sopar en destaca la decoració aconseguida amb elements d'ornamentació que donen una especial categoria a l'escena del Sant Sopar: el calze, la gerra i la palangana són peces d'antiquari que per si soles constitueixen ja autèntiques obres de l'art de l'orfebreria.
El pas es va beneí el dia 26 de març de 1995 a la plaça bisbe Bonet del Serrallo, i són els seus padrins el senyor Josep Maria Garcia Pujol i la vescomtessa de Bosch-Labrús senyora María José Suarez Ribero de Castellví.
El pas del Sant Enterrament és una reproducció d'una escena de l'enterrament de Jesucrist. El composen les imatges del cos de Jesucrist mort sobre un sarcòfag, la Verge Maria, Maria Magdalena, Maria Salomé, Nicodem, Josep d'Arimatea i Joan. Participa en el Via - Crucis organitzat pel Gremi de Marejants i en la Processó del Divendres Sant. Esta portat en sopols i a l'espatlla per 21 portants i l'acompanya la banda de timbalers més veterans del Gremi.
Una guerra comporta sempre un flagell vers la societat que la pateix, però el pitjor de totes les guerres, sens dubte, és l'anomenada civil, en la que ningú no en surt guanyador. En la darrera guerra civil nostra, el Gremi de Marejants va perdre entre altres coses el "misteri vell" , tota una joia d'art, obra del segle XVIII, tallada per les mans de l'escultor sarralenc Isidre Espinal .
Amb la difícil i penosa pau de l'abril de 1939 s'encetà una nova etapa per a la nostra Societat, en la qual no defallí l'esforç dels nostres avantpassats per recuperar l'antic patrimoni artístic i espiritual. A l'estiu de l'any 1940, es comença a tractar la construcció d'un "misteri nou" , essent el 1941 l'any en el que s'escull a l'escultor canongí Salvador Martorell per a que esculpeixi les imatges i a l'ebanista Lluís Àvila per a que construeixi la peanya.
El "misteri nou" del Sant Enterrament es beneí l'1 d'abril de 1942, any en que participà per primera vegada a la processó de Divendres Sant, van ser els seus padrins la Sra. Carmen Pujol de Garcia i el Sr. Joan Brotons Llort; d'antuvi el misteri era portat en sopols a l'espatlla, però el 1956 es canvia a un sistema de rodes donades per la Junta d'Obres del Port i un bastiment de ferreria dels Magarolas que va costar 9.797 pessetes. A la dècada dels 80 les imatges estrenaren vestits nous i el pas noves faldilles.
L'any 1990 el pas torna, en sopols i a l'espatlla dels portadors. Aquest any també es constitueix la banda de timbalers del Gremi de Marejants, que acompanya amb un so propi, el pas en les seves participacions al Via Crucis del barri del Serrallo i a la processó del Divendres Sant.
La formació de la cohort d'Armats del Gremi de Marejants, es va aprovar per la Junta General de l'entitat durant el mes de novembre de 1996, i fou el 16 de març de 1997 quan es va fer la presentació a la Plaça Bisbe Bonet del barri del Serrallo. El que va començar com una idea, es portava a terme amb un grup de nou persones: el capità, dos timbalers i sis soldats. Aquest va ser el grup inicial, ja que posteriorment, i fins l'actualitat, el grup s'ha vist incrementat amb tres components més.
Els elements distintius són les cuirasses, els escuts i els cascos, amb un disseny amb temes mariners i amb la representació central del vaixell que temps enrera figurava en l'escut antic del Gremi; la reproducció de l'escut actual en la part frontal dels cascos i la petxina que porten els armats al capdamunt de la capa es correspon amb la del penó del pas del Sant Sopar. A aquests elements de metall els acompanya la capa de vellut del mateix color blau que els petos de les vestes.
L'escamot d'Armats del Gremi de Marejants el formen un capità, dos timbalers, un trompeta i vuit soldats. La seva participació en els actes del Gremi es centren en: l'acompanyament del Crist al Via-Crucis que l'entitat celebra pels carrers del Serrallo, la vetlla del misteri a la l'església de Sant Pere Apòstol durant la nit del Dijous Sant, l'acompanyament dels passos en la recollida de la Processó del Divendres Sant i l'escorta del pas del Sant Enterrament durant el desenvolupament d'aquesta processó, que ha estat declarada d'interès nacional.
L'any 2008, es va crear la Banda Infantil del Sant Sopar, composta per 12 nens i nenes. Des de el setembre d'aquell any, cada dissabte i durant els mesos de tardor, hivern i primavera, els nens assagen tots els tocs de la Setmana Santa de Tarragona. Van fer la seva primera estrena oficial durant la processó de Sant Pere, acompanyant la barqueta petita i els petits pescadors del nostre barri mariner. Igualment també van participar a la processó de la Verge del Carme.
Els seus professors han estat membres de la banda del Sant Sopar, juntament amb el cap de timbals d'aquesta Javi Tirado. La Banda Infantil, pretén ser el futur dels actuals timbalers del pas del Sant Sopar, la continuïtat d'aquesta banda. Es per això que cada any venen nens i nenes a aprendre els tocs de la Setmana Santa de Tarragona.